Per problemes econòmics de la familia la finca va anar a subhasta l'any 1894, que va ser adjudicada a Josep Bolós.
Primer canvi de plans
El Marquès l'any 1899 va fer un contracte enfitèutic a Eusebi Güell en el que li cedia la finca, mitjançant un pagament de 25.000 ptes i comprometent-se a pagar sempre més 5.000 ptes anuals, com si fos un lloguer.
Potser Salvador Samà, no veia clar el negoci de la urbanització sense el seu promotor Josep Bolós, o potser volia oblidar tot l'assumpte de la finca Muntaner, vistes les reclamacions de Luisa Aprile la vídua del Sr. Bolós
Aspectes socials i polítics de la època.
L'associació de teixidors fundada a 1840 tenia per costum celebrar les festes, reunions i altres trobades a la font d'en Xirot, situada a uns 100 metres del Park Güell. Era un lloc tranquil, discret i d'aforament il.limitat.
Igualment els republicans de Lerroux solien fer les seves trobades als voltants d'una fonda que hi havia a darrera de l'església del Coll, també molt a aprop de la finca i amb les mateixes característiques.
La tercera era la finca de d'Eusebi Güell, on s'hi feien ballades de sardanes i s'hi van organitzar jocs florals, i l'any 1906 el Primer Congrés de la llengua Catalana. Està clar que volia ser un espai radiant de cultura catalana. Eusebi Güell no pensava en absolut en anar-hi a viure, doncs fins 1907 no va reformar la antiga casa Muntaner com vivenda per la seva família.
En aquesta època Eusebi Güell confraternitzava molt amb destacats membres del catalanisme, o regionalisme com deien aleshores, i no podem oblidar la seva relació amb mossèn Cinto, el bisbe Morgades, l'alcalde de Barcelona Dr. Robert, Antoni Gaudi, etc. Moviment que va cristal.litzar a la Mancomunitat de Prat de la Riba.
Eusebi Güell va ser president dels jocs florals de 1900, president del Centre Català i el que va donar empenta a la publicació "La Renaixença". El dia del seu enterrament la bandera de la lliga regionalista cobria el seu fèretre.
La finca en poder d' Eusebi Güell
El primer que va fer Eusebi Güell com a titular de la finca va ser renunciar a l'urbanització en un escrit dirigit a l'Ajuntament adüint que tenia altres projectes per la finca.
L'any 1900 va demanar fer escales en alguns carrers que tenen una pendent molt pronunciada i al mateix temps tancar el solars que encara no s'havien venut.
Nova urbanització no realitzada .
Josep Bolós va presentar un tercer pla d'urbanització que afectava a la part alta de la finca, corregint en part l'anterior i millorant el pla inicial.(línies grogues)
De la nova parcel.lació en sortien 268 parcel.les més. L'ajuntament amb els informes favorables del arquitecte municipal va aprovar la nova urbanització al gener de 1898.
Però l'any 1898 va morir inesperadament Josep Bolós, i llavors es va saber que en realitat qui havia comprat la finca era Salvador Samà, Marquès de Marianao. I que Bolós havia actuat en nom i amb els diners del marquès.
Segon canvi de plans. Eusebi Güell va acabar a la presó.
Hi ha un fet que a la llarga hauria de tenir un efecte en la vida d'Eusebi Güell. Ens referim en el nomenat "tancament de caixes" del 20.10.1899. Una protesta massiva dels industrials, artesans i treballadors catalans contra els decrets del ministre d'Hisenda del Govern de Francisco Silvela.
Des de Madrid la reacció va ser empresonar alguns industrials significats, entre ells Eusebi Güell.
Passat un temps d'un Park Güell ple de símbols de Catalunya i expressió del poble i cultura catalana, es va començar a oblidar aquest inici i en pocs anys es va començar a parlar d'una urbanització imitant les ciutats jardí angleses. (caldria recordar que la primera ciutat anglesa City Garden Letchworth, es de 1909, i el començament de les obres del Park Güell es de l'any 1900)
El fracàs de la finca com urbanització es podia preveure per la identificació del lloc amb el incipient catalanisme. Traslladar-se a viure allà era un risc polític difícil d'assumir per la burgesia de Barcelona.
Per concloure aquest canvi de plans, momés assenyalar que l'any 1909 Güell va construir la caserna de la Guardia Civil dins a seva finca i que l'any 1907 va acondicionar la casa Muntaner per anar-hi a viure, i l'any 1910 Eusebi Güell regala el seu palau de Pedralbes per allotjar a la família Real en les seves visites a Barcelona.
L'any 1918 el rei va concedir el títol nobiliari de Conde de Güell en agraïment per tota la seva tasca d'engrandiment del país.
L'èxit o fracàs del Park Guell.
Fixeu-vos el que deia l'escriptor Josep Pla.
Antoni Gaudi tenia un problema: no era un burgès, era tot lo contrari.
"En aquella època a Barcelona, en els medis universitaris i l’ambient intel·lectual, el paper de Gaudi tenia una cotització molt baixa i la seva obra es considerava horrorosa. Gaudi crispava els seus enemics d’una manera instantània. Uns atacaven la seva persona i d’altres també la seva obra.
L’aspecte humil que el caracteritzava els treia de polleguera, darrera aquella humilitat tan acusada s'hi veia una mena d’orgull. Tal com anava pel carrer s’hauria dit que era un pobre de solemnitat. De pobre ho era realment. Les seves maneres externes es deia que eren impròpies de la seva categoria i als deures de ciutadania.
Tot el que les persones elegants i distingides anomenaven el bon gust, i el refinament, no tenia per a ell la menor importància.
L’eixample, la ciutat quadriculada, que tan admirava la burgesia, era la ciutat que mai hauria fet Gaudi."
Es va començar a parcelar la finca a la part baixa, tocant a la Travessera de Dalt.
Entre 1853 a 1858 es van adjudicar casi tots els solars. La majoria de propietaris es quedaven 4 ó 5 solars, de manera que les finques a part de la casa teníen un jardi.
Marcats en color blau els carrers de la primera urbanització.
Es va fer un nou projecte d'urbanització, que creava 214 solars, fet l'any 1896 per l'arquitecte Francesc Mariné.
Afectava unes 13 ha. de la part central de la finca i deixava encara 17 Ha. més per sobre de la casa.
(Els carrers urbanitzats en aquesta segona fase son els traçats en vermell)